EXPEDICIONES MARíTIMAS
UN GUANCHE EN LA CORTE
DEL REY CEREMONIOSO Y OTRAS NOTAS
DE ARCHIVOS MEDITERRÁNEOS
a n o
x " a.
GABRIEL U0iPlWWPP.T HORAGUES
Siguiendo con mi costumbre de recoger las notas deslaba-zaaas
que aparecen en mis trabajos de invesiigsción, doy hoy
noticia de dos cautivos que hubieron de ser recogidos en la
expedición de 1343 realizada por los mallorquines a Canarias '.
Uno de ellos aparece nada menos que en la corte del rey
de Aragón Pedro IV el Ceremonioso. Mejor dicho, una de ellas.
Porque se trata de una cautiva, al parecer cristianada con el
nombre de Joana, y que vendió al rey un mercader mallorquín
muy rico y conocido llamado Francesc des Portell. Esta guan-che
en la corte del Ceremonioso se debía encontrar tan mal a
gusto como el conocido yanqui en la corte del rey Arturo, de
Véame: {(Personajes mallorquines del Trescientos canario», ANUARIO
DE ESTUDIOAST LÁNTICOS( =AEA), 19 (1973), 217-235; {(Notas sueltas sobre
viajes y viajeros mallorquines a Canarias)), AEB, 30 (1985), 383-391; «Te$
tamentos de mercaderes mallorquines rogados entre musulmanes (1374-
1388)», Hispania, 44 (19841, 411-431; «Los mallorquines en Canarias en el
Trescientos)), ii Sanio, 25 (Fadova, i%3j, i95-2i4. Pueden considerarse
estos trabajos como complementos al estudio y bibliografía de A. RCMEU
DE ARMAS: El Oóispado de Telde (Madrid, 1986).
Para la expedición de 1343, cfr. la bibliografía de F. SEVILLANMOe:rc a-deres
y navegantes mallorquines (siglos XIV-XV) , en J . MASCARFÓA SARIUS
(Coord.), Historia de Mallorca, vol. 4 (Faima, 1971), 430-520.
Núm. 33 (1987j 325
2 GABRIEL LLOMPART MORAGUES
aquí que el monarca se decide a devolverla al marido del cual
se la había bárbaramente separado. La devolución se hace en
el curso del último trimestre de 1343, lo cual hace suponer que
el rey la tuvo en la corte el tiempo mínimo para conocer las
costumbres etnográficas de la raza acabada de descubrir y de
la que todos se debían hacer lenguas tras la expedición que
autorizara poco antes Jaime 111 de Mallorca2.
El hecho de que el mercader mallorquín la vuelve a recibir
hace lógicamente suponer que en su poder se hallaba aún el
marido de la interesada.
Con ello tenemos localizado el primer núcleo de esclavos
guanches en Mallorca porque ya Juan Muntaner menciona en
el inventario de un miembro de la familia Desvalers a un es-ciavo
procedente de GutzoiaY. La iamiiia Desvaiers cayo en
desgracia en la conquista de Mallorca por Pedro IV por causa
de su projaimismo. Este esclavo es mencionado en 1345.
Lo que no queda nada claro es si el esclavo de los Besva-lers
era de Canarias o de la costa africana frontera. Porque a
lo que parece en estas primeras expediciones a Canarias se
menciona como lugar de destino «les illes de Canaria e Gut-zola)).
Y ¿hay que entender «illes de Canaria e Gutzola)) o bien
((illes de Canaria e illes de Gutzolan?
La expresión la usa un médico de marina que hizo un viaje
de seis meses a des illes de Canaria e Gutzolan en 1345. Esta-mos
evidentemente ante un viaje desconocido hasta ahora de
otros navieros mallorquines 4.
El Atlas de Cresques Abraham (conocido hasta hace unos
como catai&a de 1375 de Jafu& Cresyues., de
la Biblioteca Nacional de París, trae el topjnimo Gurxolla (al
lado de Safi) en la costa africana algo más arriba de Lanzaro-te,
entre la cadena del Atlas y la miniatura de las tiendas de
DOC. 1.
B. VICH y J . MUNTANERD: ocumenta Regni Maioricarum (Palma,
1945), p. 207. El inventario lo llama (nota bene): Sarrai de Gutxola, per
nom Jucef.
* DOC 11.
ANUARIO DE ESTUDIOS ATLANTICOS
UN GUANCHE EN LA CORTE DEL REY CERElMONIOSO 3
los tuaregs en tipos grandes rojos y azules (Goxola) no lejos
del cabo Bojador (C. de Noun) '.
Con esto se confirman las hipótesis de Sevillano Colom
acerca de la duración de las expediciones y del provecho ma-terial
de las mismas.
El testimonio del médico de marina, que se encuentra siem-pre
en los viajes largos desde el puerto medieval de Mallor-ca,
en el documento que publico íntegro reviste importancia
por mostrarnos el papel de espía en la corte de los benime-rines
de un catalán que se pone en contacto con jefes de mer-cenarios
europeos a sueldo, de la familia Capcir, uno de los
cuales, al menos, tenía casa en Mallorca. Pero no hace ahora
al caso.
Otro documento sirve para la biografía del obispo de Telde
Bonanat Tarí OFNI y le muestra siendo guardián del convento
de Mallorca en 1350 6.
Otro, que también exhumamos, del obispo Jaurne OIzina OP,
lo presenta en sus viajes de rescate de cautivos en el norte
de Africa en 1379 7.
Las dos últimas piezas que recogimos fne pereant!) tratan
de esclavas guanches. Una, acompañada de tres hijos, es ven-dida
en Mallorca por un piloto de la flota veneciana de ida y
vuelta a Flandes, de origen peninsular, un tal Fernando de
Murcia. Es el año de 1389'.
LYAtlas catalg. de Cresques Abraharn (Barcelona, Diáfora, 19751, p. 107
y Hoja 111. (Hay edición castellana de esta obra con un texto magnífico.)
Otra edición reciente: Das katalanische Weltatlas vom Jahre 1375 (Stutt-gart,
Brockhaus, 19771, Tafel, 3. Agradezco a J. García Marín su colabora-ción
en este trabajo.
Esta expedición de 1345 parece ser desconocida. Los libros de movi-miento
del puerto de estos años se han perdido. Pero los apellidos de
los navieros o patronos son conocidos. Lloréns Osset, patrón de coca
baionesca, navega a Argel en la primavera de 1343 (ARM. AH-4390, Llicen-cies
de naus, f. 36v.). Bernat Osset es mencionado a fines de 1287 (ARM.
EECR. vol. 351, f. 284v.l Por otra parte Bernat Isern, patr6n de coca, se
halla frente a Berbería en el verano de 1341 (ARM. AH-2, f. 61v).
6 Doc. 111.
DOC. IV.
* DOC. V.
4 GABRIEL LLOMPART M0 RAGüES
La otra, también cristianada, no sabemos de dónde proce-de.
Se halla en poder de un mercader mallorquín en 1402.
O mejor de su mujer. Un capellán de Za parroquia de Santa
Eulalia, la primera de Palma, la había adquirido en su nombre '.
Antes de acabar y ya que de cabos sueltos hablamos, qui-siera
advertir a quienes trabajan en este campo, si es que ellos
no lo han advertido ya, que circula desde Serra Rafols un di-bujo
de línea presentado como embarcación mediterránea de
este tiempo que está sacado de un sello de una ciudad fran-cesa
del Atlántico y cuyo pie de imprenta ha sido confundido
con el que debía llevar e1 dibujo extraído del uxer de Jaume
Ferrer, el navegante y comerciante mallorquín que trae Cres-ques
Abraham en su Atlas en Río de Oro. Con dar este aviso
me curo en salud porque el büeii amigo Sevillánu Culom se
dio cuenta de que el gráfico de Serra Rafols no encajaba, pero
cuando me habló de ello hace años yo no había dado todavía
con el hilo del enredo, ni con el cabo del ovillo.
APÉNDICE DOCUMENTAL
Una
Mallorca,
I
esclava guanche en poder de Pedro el Ceremonioso
17-12-1343
Ego Franciscus de Portello, civis Maioricarum, confiteor et re-cognosco
vobis venerabilibus et discretis Bernardo de Moraria et
Bertrando Rubei, procuratoribus reddituum. proventuum et iurium
regionm regni Maioricarum, quod, vigore cuiusdam mandati per
dominum regem vobis factu cum littera sua sub sigillo eiusdem
domini regis sigillata, ut prima facie apparebat, quae data fuit Va-lentie
duodecirno kalendarum Novembris anno suseripto, solvistis
mihi brne viginti libras monete Barchinonensis de terno valentes
cornputato quolibet solido dicte monete Barchinonensis de terno,
ad rationem quindecim denariorum monete regalium Majoricarum
minutorum, secundum ordinationem et preconitzacionem regiam vi-ginti
quinque libras monete predicte regalium Maioricarum minuto-rum,
quas mihi per dictum dominum regem seu vos nornine eius-dem,
debebatur pro pretio videlicet cuiusdam captive de Canaria
vocata Iohanna, quam dictus dominus rex a me emit, habuit et
Doc. VI.
ANUARIO DE ESTUDIOS ATLANTICOS
UN GUANCHE EX LA CORTE DEL REY CEREMONIOSO 5
restituit gratiose suo marito, prout in dicta littera, quam vobis
trado, integram et sinceram, latius continetur.
Unde renunciando excepcioni [ . . . 1
Quod est actum hKaioricis, XVI kalendas ianuarii, anno Domini
MCCCXLIII.
Testes: Andriolus de Alexandria, Berengarius Granerii et Ga-brieI
Net, habitatores Maioricarurn.
ARM. Prot. P-145. a.d.
Un médico de marina en Canarias en 1345
Mallorca, 23-2-1345
Die Iovis, VIIO kalendarum Marcii, anno Domini
MCCCXL quinto in Maioricis.
Peirus Pujada, barberius ei cirur.gicus, civis Xaioricarum, iura-tus
et interrogatus supra infrascriptis interrogatoriis dicere veri-tatem.
Et primo fuit interrogatus unde traxit orizinem.
Dixit que en Barchinona nasqué, al forn de [sic] Vila de Cok.
Interrogatus quod officium habebant parentes huius, dixit que
son pare tenin compnngn nh en Pnlet, dmper d>: 3arrth.hmm. Sn
mare no havia negun offici.
Interrogatus quot anni effluxerunt a tempore citra quo hic de-ponens
recessit a civitate Barchinone, dixit que XIII anys son pas-sats
que aquest és partit de Barchinona per venir-se.n estar en Ma-
Zloraues.
Interrogatus si habet uxorem, dixit que hoch.
Interrogatus ubi, dixit que en LWaZlorques.
Interrogatus quot anni sunt lapsi quod. duxit uxorem, dixit que
mes de X anvs ha.
Interrogatus si tenuit in Maioricis operatorium sui officii barbi-tonsoris,
dixit que no, sino que navega ab naus e va ger metge ci-rurnia
ab les naus.
Interrogatus in quibus navibus navieavit ab uno anno citra. di-xit
oue ab la nau den Osset e den Hisern ha navegat a les illes de
Canhria e de Gutzola. be per VI meses. e ara ab en Nogaró, en les
purfs de One ab la sua nau, per L jorns.
Interrogatus si nunc in ultimo viagio quod fedt cum le nau den
Nogaró ad partes d'dlne loquutus fuit in ipsis partibus cun aliquo
stipendiario regis Albofassen, dixit quod sic ab en cap de CC ho-mezs
u. cavall pvr ICI dit rey. Et per hünz vide!z!icet rno"~:
Que com aquest fo a One, lo dit en Nogaró dix a aquest: -Veus
aci aquestes letres? Son del senyor rey d'Aragó, qui van de prechs
al rey Albofassen que li dege trametre en Jaspert de Capcir, lo qual
és soldeyat del dit rey e és frare de micer R. de Capcir e den Ber-nat
de Capcir e mi, per amor d'ells, prechvos que portets aquestes
íetres al dit Jaspert de Capcir, a Tiremse.
6 CABRIEL LLOMPART MORAGUES
E aquest dix que, per amor d'ells, que faria. E pres una letre
del senyor rey e II den Bernat de Capcir, la una de les quals s'en-dressave
al dit Jaspert e l'altre al dit Bermt e anassen a cava11 a
Tiremse ab I moro, lo quaí lo senyor de 0ne feu liurar a aquest e
fea-li manament que n0.s partís d'ell e que no gosas presentar les
dites letres sens l'escriva del dit rey. E com fo a Tiremse, lo dit
moro mena aquest a Z'escriva del dit rey e domi-li les dites letres.
E aprés, ab lo torcimang ensemps, e ab les dites letres anasse.n al
dit rey. E com fo a i.u porta del palau del dit rey lo torcimang dix
a aquest que.s descalsas e dix-li e instruí-lo quina reverencia havia
a fer al dit rey.
E descals, ab la dita letre del senyor rey, entra.sse.n denant lo
dit rey e besa, denant ell ajonollat, la terra 11 vegades e puys, a
jonollons, acostas a el1 e besa lo drap on tenia los peus e presen-ta-
íi la dita letre.
E com lo dit rey tench la letre, lo turcimany dix a aquest que
se.n anas. E aquest isqués d'aqui e presenta les altres dues letres
que tenia a.n B.e a.n Jaspert de Capczr.
E l'endema aquest torna al dit turcimany e prega-lo que Zi faes
fer resposta, que no y podia gayre aturar.
E lo dit turcimany feu rnenament a aquest, de part del dit rey,
que no.n partis menys de resposta del rey o den B.
E com hac estat VIII jorns e no pogués haver resposta del dit -I -C-. ~U-,-L- UeS-S--C .U ü:n B e UZz-li: -r"l¿icZe-us, s k p e - r , que ujigíits ul tzrci-many
que, de mal o de he, que.m hic espatxa, que la nau se.n va.
E aquell B. dix-li: -Pac-me parlar ab lo turcimany. Lavors jo
scriuré-us.
E aprés aquest torna al dit B. e dona a aquet una letra qui ve-nia
a.n Bernat de Capcir. E pres-lo per la ma e me do en una cam-bre
e dicc a aquest: -Veus-ho, vos me farets sagrament e homenat-ge
que vos no.m descobrirets a hom del mon d'ac6 que jo us diré
sino al governador de Mallorques e a aquell qui hi sia par lo molt
alt senyor meu rey d'Aragó. Vos me comenats en gracia de mon-semor
lo governador de Mallorques per lo senvor reg d'Arug6 e
dir-li ets en micer B. de Capeir ensernps secretament que negun
mercader de la terra sapia res que jo no vos escriuré ne al senyor
,.-"l. m,. "7 ri,-.n.nur*rrrlnu ri.3.n m,, m n
YuUGIIW,U.uI, CIUG I IU liíIm sin= 1~ cap e si Em mwcudzís
aui han compan&fes aci ho sabien farien-ho a saber al rey e jo per-dria
lo cap tan tost e aue gran minve és del senyor rev d'Aragó
com les sues letres no hic son obeydes en res, que diu lo rey del
Garb aue el1 no enten que pau ne treve haja nb ell, per que b s sues
letres deiae obepr. E digats-los gze, sobre totes coses del mon, ta-luyassen
les illes. com s&uien aue aquest rey haia galeas en mar
com la enten a ferir, segons aue enten. Mas e11 dona veu per 'T'unic
Que, pus el1 ha pau ab lo rey de Castella, no ha paor á'altre senyor
terrenal.
Axi mutex enten que.ls missatgers qui hic son estats dels JenO-veses
han hazda alcum bona resposta del rey, que alegres se.n
son anats. No.m sé que s'han fet, ni que no.
330 ANUARIO DE ESTUDIOS ATLANTICOS
UN GUANCHE EN LA CORTE DEL REY CEREMONIOSO 7
E digats a.n Bermt de Capcir que si vol. haver en Jaspert de
Capcir que haja letres del senyor rey d'Arag6 qui s'endressen al
rey de Castella e a la Richa dona, que ells qui scriven al rey Albo-fassen
per lo dit Jaspert e hauran-lo tan tost. Car aquelles letres
hic son obeydes e altres no.
Interrogat quando recessit a dicto loco de Tiremse dixit que
divendres prop passat hac VIII jorns.
Interrogat quot debus stetit in dicto loco de Tiremse dixit que
VZII jorns hi havia estat com Iza partí.
Interrogat quando applicuit Maioricis dixit que dimrts prop
passat.
Interrogat si audivit dici a dicto B. quot galeas faciebat prepa-rari
dictus rex Albofassen dixit qur oy dir al dit B. que, per cert,
entre tota la sua terra ne feya aparellar LXXX ...
Interrogatus si iste audivit aliquam ex dictis galeis dixit quod
sic: a One IIII e hoy dir que.n XIII !?? devia fer.
Interrogatus si audivit dici a dicto B. quot equites posset ha-bere
dictus rex, dixit £ore verwn que aquest era a Tiremse diluns
pro passat hac XV jorns e aquel1 dia viu fer la mostra de tots los
homens a cavall de la sua senyollia. E al vespre aquest fo a casa
del dit B. e dememi al dit B. quants homens a cavall podien esser
aquells qui havien feta mostra i lo dit E. dix a aquest: -Per cert
forca a XV mziia homens a cava11 podzen esser.
Interrogatus si audivit dici quare faciebant mostram, dixit q ~ o d
oyi dir que per la paga de lo rey, qv,i.s posa en .? Eoch e tots de I a I
passaven-li devant amats, per tal que.1.s vahés.
Interrogatus si audivit dici dictus rex si posset habere amplius
equitibus, dixit que no, mas be oyi di? que tots aquells de Marrochs
e de Fes e de Sagelmesa e de totes les altres terres sues hi eren
venguts per la diaffa, so 6s per lo present, qui la hi aportaven e
per la paga que havien a pendre.
Interrogatus pro quot mensibus faciebat solutionem dictus rex,
dixit que oy dir que tcts los homens a cavall hi eren venguts per
pendre sou de VI meses, mas ell n0.l.s feu paga sino de 111 meses.
Int~r r ^g~tussi .rl&~/.íit& i & ipse E. wh dic & , ~ l i ~ c n;gd
inter dictum regem del Garp et Regem Castelle esset pax, dixit
que oyi dir al dit B. que, per cert, pau hi havia.
Interrogatus si audivit dici ad quot annos, dixit quod non.
Interrogatus si habuit aliqua alia verba cum dicto B. de pre-dictis,
dixit quod sic, que lo dit B. dix que si lo sengor rey d'Arag6
se volia les sues letres serien obeudes, so és aues faes tembre, e
que tan solament ab X galeas li furia gran dampnutge per tota la
costera.
Interrogatus si recordatur aliqua facientia pro huiusmodi mate-ria,
dixit quod non.
Interrogatus quantum habuit de dicta legatione, dixit que no
res, que a prechs den Nogaró hz arta.
Núm. 33 (1987) 331
8 GABRIEL LLOMPART MORAGUES
Interrogatus si predicta omnia prout super sunt latius descrip-
La, stant in veritate, dixit que per lo sagrament que feya axi estan
en veritat com demunt se contenen.
Et fuit sibi lecta iterurn.
Et fuit sibi iniunctum [silentium].
ACA. R. Aud. Pr. 133./1
Fray Bonanat Tari OFM. guardián del con.z;ento de Mallorca
Mallorca, 10-11-1330.
De nos en Gilabert de Centeylles, senyor de Nules, governador
%enera! del Regne de Mallorcha e de les illes a aquell adjaents, als
honrats e amats los jurats e prohomens de la illa de Manorche,
sa!Ut i *;!ezcfS.
Com a audiencia nostra sia pervengut que en Guillem de Parets,
lochtinent del portant veus nostres en la dita illa, ha dites e refer-tes
a vosaltres algunes paraules injurioses contra vos e la dita uni-versftat
de la dita illa, afermant aquellas haver proposades denant
nos lo honrat frare Bonanat Tarí, gurdia de! convent dels frares
menors en Mallorques.
E asso no en poch prejudici o iniuria del dit guardia per que
sia a nos recorrequt intimant les coses damunt dites.
Empersso, a instancia sua, vos certificam que lo dit guardia,
davant nos, ni davant altre que nos sapiam, nulls temps de vosal-tres,
en zeneral, ni en singular, no dix cosa alguna sinestra, per
que aquell tengats e podezs tenir per escusat de les damunt dites
coses.
Certificant-vos encara que, en totes coses, lo dit guardia és aju-dador.
i favorable en quant pot, als habitadors de la dita illa.
Catum Majoricarum. quarto idus novembris, anno Domini
MCCCL.
ASV. AH-12. f. 128~
Fray Jaime Oldina OP en un rescate en Tremecén
Mallorca, 29-6-1379
Honorabilis dominus Raymundus d'dger, locumtenens guberm-toris
Maioriccfum, concesszt Zzcentzam znfrascrzpto patrono. ut se-quitur:
Lo lochtinent de governador en Mallorques al honrat en Bernat
des Carner.
Manam vos que, no contrestant lo segrement i homenatge per
vos fets, ne altre qualsevol pena o inhibicó, tregats del Regne de
332 ANUARIO DE ESTUDIOS ATLÁNTICOS
UN GUANCHE EN LA CORTE DEL REY CEREMONIOSO 9
Mallorques fra Jacme Alzina i altre frare companyó seu i un ma-cip
lur í aquells amenets ab la dita nau al Ioch de One, terra de
serrahins, per so car aquells deuen rescatar quoranta catius cres-tians,
los quals son en lo Ioch de Trernissen, segons que dien.
Car d'aquen vos donam licencia ab les presents.
Datum Maioricis, XXVIIII die iunii, anno a Nativitate Domini
MCCCLXX nono. Sigillo locumtenentis.
ARM. A-456, f. 89.
Contrato de venta de una familia guanche
Mallorca, 29-4-1389
Die mercurii XXVIIII mensis aprilis, anno a Nativitate Domi-ni
MCCCLXXX nono.
Ego, Fer(jinandtls , ,,h, piiotItus trirrei1-ddmii yeiietie ad pre-sens
in portu Maioricarum anchoris affixis existentiurn, gratis, ven-do
vobis, honorabili Bernardo Berardo, civi Maioricarum, quandam
servam mean vocatam Magdalenam, de nassione de Canaris, eta-tis
XXV annorum ve1 inde circa, una cum duabus filiabus suis et
quodam filio suo vocato Didaco etatis VI annorum, altera dictarum
filiarurn vocatur Iohanna et est etatis quinque annorum et altera
vocatur Francina et est etatis XX mensiun, precio videlicet septua-ginta
quinque ducatorum venetorum, quos habui et recepi nume-rando
omnimodo.
Et do,li et legi etc. Renuntio et dono etc. Promitto facere habe-re
et tenere etc. Et taneri de evictione et pro dicta serva de qua-tuor
vitiis msuetis in Maioricis videlicet de stulticia, morbo caduco
et de rningendo in lecto ac de mestruis et pro dictis filiabus et filio
similiter, dempto de mingendo in lecto dum fuerit in etate pueri-li,
etc. Obligo bona etc.
Testes: honorabilis Franciscus Albertinus domicellus de Maiori-cis
et Mateus Tey et Bernardinus Crespi.
ARM. Prot. P. Moranta, 14-483, f. 36
Contrato de venta de una cautiva guanche
Mallorca, 22-4-1402
Sit omnibus notum quod ego Matheus Montepaoni, presbiter,
beneficiatus in ecclesia Sancte Eulalie, civitatis Maioricarum, gra-tis
et ex certa scientia, per me et meos, confiteor et in veritate re-cognosco
vobis, domine Magdalene, uxori Petri Ribes, rnercatoris
civis Maioricarum, quondam, licet absenti tanquam presenti et ves-tris,
quod illa serva nomine Anna, canaria, sive nationis de Cam-
10 GASRIEL LLOMPART MORAGUES
ris, quarn ego, cwn instrumento facto in posse Petri Ferrarii, cuius
erat pretio septuaginta libras realium Maioricarwn minotorum, ut
in ipso instrumento continetur, est, in veritate, vestra propria et
ad opus vestri et ad pecuniam propriam vestram fuit per me empta
et pretium solutum dicto Petro Ferrarii.
Et hac de causa ipsam servam, vos, tanquam vestram propriam,
sicut in veritate est, continue tenuistis et possedistis in posse, hos-pitio
et dominio vestris. Et adhuc tenetis et possidetis, licet dictum
instrumenturn mihi fuerit et sit intitulatum et de vobis in eo nulla
mentio fiat seu habeatur.
In quorum fidem et testimonium facio vobis presens publicum
instrumentum f . . . ]
Actum est hoc in civitate Maioricarum, vicesima secunda die
aprilis, anno a xativitate Domini MCCCC secundo.
Signum mei Mathei Montpaoni predicti, qui hoc laudo et firmo.
Testes sunt: Nicholaus Lodrigo mercator; Berengarius Mora-
-es, curritor de collo, civis Maioricarum, et Christoforus Ribalta
scriptor.
ARM. Prot. P. Ribalta, 525, ff. 36-36v
ANUARIO DE ESTUDIOS ATLANTICOS