Abandò de les illes Canáries per Joan I d'Aragó

              H I S T O R I A
ABA E LES lLLES CAN
PER JOAN I D ' A R A G ~
Llegim en lEiFsrres i manuds de Historia que, a I'htiguitat, el
pas de la Mediterralnia a 1'8ce& Atlkntic i la navegaeió athtica no
constituiren un problema insoluble. I?art.int primeramepbt de Cadb
i després de Sevilla, fenicis, grecs i romans es Ilancaren a 13 inmen-sitat
de la mar sceianica i navegaren vers les illes Cassiterides, sub-ministradiores
d'estany, a Helgoland, on es recolilia l'aanibre del
Bkltic, P a la ldar del Nord, on els romans anavea a la pesca de1
bwallii per a conduir-lo a la Mar MediterrAnia i prmedir a Ba seva
preparació amb Ba sal d'Evissa.
Molt menys resenyats cpue d'una navegació atEmtica vers el
Nord estem respecte a una navegaeiió atlhntica cap a I'Eqaeador,
98 qual potser seduf menys els navegants de lYAntiguitat.
En cloure 1'Edat Antigua i comenpr 1'Edat Mitjana Ea relació
dels intercanvis entre 1'Atlkntic i la Mediterrknia s'lrntersomp.
S'haurA de deixar passar rnolt temp fins a vewe que pobles. me-c8iterranis
reemprenen llur txkfec a l'altra banda de PEstret de GE-bmltar.
Calia tenir un punt segur del coistat de I'Oceia p r arris-car
les veles de l'irn a I'altre mar, un lloc de recohament crists.
Aquest lloc no existí fins després d'ésser conquenida Sevilla per
2 MARINA MITJÁ
Ferran el Sant de Castella. Uavors, en posessió de la ciutat del
Guadalquivir, s'obrí ian nou panorama a la navegació i al come%
cristiam. Des de rnitjans del segle xm Sevilla fou la ciutat de les
g ~ mpse rspectives: facilitava el pas de la Mediterrhia a 1'At.h-tic,
constituia la porta de sortida dels productes castellans a la
mar i al eomerg internacional i podia constituir-se -temps a ve-nir-
en un punt de partenga per a una gran navega& atlkntica.
Aquests aventatges que oferia Sevilla sembla que havien d'ha-ver
estat explotats pels castellans i a profit dels castellms: -gen3
no fou ski; almenys no foren explotats pels castellans, ja fos per-que
aquests manquessin d'empenta o perque llur sobirA no l'es-timulés.
El gran comerc que inmediatament es desenrotlla a Se-a
villa -extracció d'oli, cuirs, argentviu i productes castellans en N
general, i introducció de teixits, drogues i productes procedents E
de l'orient- el posa Ferran III de Castella a mans d'estrangers, a O
n -
canvi de l'ingnés a l'erari reial d'uns pujats drets de duanes.
- m
O
E Mescaders borguinyons, flamencs, anglesos, francesos, convergi-
SE ren a la metropoli andalusa l, i genovesos i catalans (per a precisar, -E
barcelonins), feren d'enllag entre Sevilla i les places del come%
mundial, Alexandria i mercats de Llevant. 3
-
Entre genovesos i catalans s'entaula a Sevilla una dura com-
-
0
m
E peGncia, sotmesa, al joc de forces polítiques internacionals impe-
O
rmt durant la major part de 1'Edat Mitjana: amistat castellana
genovesa enfront de la Corona d'Aragó. n
-E
D'aquest joc de forces els catalans forcosament n'havien de sor- a
2 tir mal parats, mentre que els genovesos se'n gaudirien. Ells s'em- n
portaren la tallada grossa dels negocis de Sevilla i la tallada grossa n
de tots els afers castellans que tenien una relació amb la mar. 3
O
Fins I'almirallat de Castella fou desempenyat per genovesos : Spi-nsla
i Bocanegra, procedents de Genova, monopolibaren el dmee
d'afrnirall en el regne vei.
1 'mande: 8evilla, fortazexa y mercado. "Anuario del Derecho", t. 11, pá-gina
285.
A. Bailesteros: 8wiZla en eZ siglo XZIZ, págs. VI, ViI, 25, 47. Encara al
1339 trobad Ballesteros un micer Pedro, mercader de Bruges i un Johan
Amalt de Flandes negociant amb oli a Sevilla, perd aquesta ja sembla una
manifestació esporadica.
326 ANUARIO DE ESTUDIOS ATLANTICOS
Un cop ben establerts, els genovesos, ak qua9s no atemoriba-ven
els perills ni els abismes de la mar, no consentirien a Sevilla la
mimi6 de mercaders nordics abms esmentats que arribaven a Pa
ciaitat del Guadalquivir per la ribera st%.ntica per a comerciar.
A aquests mercaders ek mateixos genovesos un segle abans ek
havien foragitat de Genova i de la ribera de Provenqa i Uengedoc 2,
i ara, davant les boques del Guadalquivir i Golf de Vizcaia, geno-vesos
i catalans els Iliuraren una dura batalla 3.
Des de finals del segPe xm foren genovesos i catalans els qui,
a la capital andalusa, es feren ckrsec de Be9htercanvi de prductes
castellans, mediterranis i de l'Orient amb els gheres industrids
que es manufacturaven a les ciutats del Nord CI'Emope, principal-ment
a Flandes. Uns i altres, catalans i genovesos, des de Sevilla
feren via cap a Bruges.
Pero cara a 1'Atl&n$ic, els genovesos no es limitaren a tinrms-nejar
vers el Nord: encara al segle xm viraren cap al Sud i arri-
%aren a la primera de les illes Canaris, a Lanzasote, apartada
vint llegues de la costa de B'Mrica oceidenta1.
r\;o cal pas dir que I'esclat genovi% vers les Canaries havia de
despertar entre els catdans un regpst de gelosia i que havia d'es-peronar-
los. Pero, les illes Canzkries e r a un país pagii, I l w habi-
Wts eren infideels i el Pontificat a B'Edad Mitjana s'arrogava dls-mini
directe sobre les temes d'infideb d'ameu del mon; per tan.,
arribat el mwent, sobre les Slles Cdries. Essent aixi, els catalanas;,
mal vistos per Ia Santa Seu, timguts per p c fiables gibelins, no
pese= pr&re=&e y- vr? 1 s &~sLi 2& & ~ 9 ~e-~--v l i k-4 iJaa.~ m-e 1P
2 Schaube: Be Handekgeschichte der .mman.Esc%e?z Yo&her des ~Wittel-rneergebiets,
pá.gs. 383, 453, 592 i altres.
Amman: Die Amfhge cEa IteimnhuZustrie &S Bodemeegebietes. "Alema-nisches
Jahrbuch", 1953, pág. 283.
3 Posseim ,bastantes notes documentals que rensenyen de topades de naus
catalanes amb naus flarnenques i angleses que nevegaven per les indicades
contrades atlantiques.
Núm. 8 (1962) 321
4 MARINA MITJÁ
fou denegada per la Santa Seu la conquesta del regne de Granada,
pper a eil o pr a un germii seu ; per tant, no cal dir que més enlla
de Granada als seus súbdits no se'ls deixaria fer un pas : en principi,
les illes CanAries eren per a ells tema vedada. Novament el joc de
forces plítiques internacionals els era advers.
La situació a Sevilla al comencament del segIe m, ja no era,
pero, tan simple co-m aeabem de presentar-la. En aquest moment
havia sorgit a la configmació politica de la Ueditednia occi-dental
un estat ncsu, el reialme de Mallorca, i a la eiiaf;at del Gua-dalquivir,
a més de genovesos i catalans, hi concorrien els mallor-cpins,
feudataris de la Corona d'Aragó, amb una forsa impulsiva
que els catalans no podien contenir i que sovint provocava xocs en-tre
ms i altres, moPt mareadement a Sevilla 5.
Els mallorquins pP sol fet d'ésser sYbdits d'w rei feudstari
de Pa Corona, contaven amb I'ajut del Papa; aixd la Santa Seu
no ho dissimeala gens. Dispensa els rnailorquins de les traves i
Bneonvenients que sembrava devant de eatalans i de valencians
qum a aquests els calia comerciar amb els eslats del Nord d'Afri-ca
on senyorejaven els infidels musulmans. Aquest tracte de favor
de que gaudiren, permet& aaTs rnercaders de Mallorca especialit-zar-
se en el comer< amb & estats nord-dricans. Per a aquest
comerG, especíalment per al comeq amb el Marroc, Sevilla cons-tituia
4s rada més estimable, i els malloquins I9aprofitaren i s'hi
ferm forts. Des de SeviHa en liroe de virar cap a Flandes virzren
I+ F. Soldevila: Bi.st6ri~d e QataZz~?zyaB. arcelo--a, 1962, t. 1, págs. 408-40'9.
Giménez Soler : Ara@% y Gr'rawada, p5.g. 84.
V. Salavert: CerdeTia y la expansi& meditaninea de 7a C o r m de dragón,
t. 1, pág. 41. D'aquesta obra, on l'autor es proposa demostrar l'interks de
Jaume 11 per a l'illa de Saraenya, documentahent, el que se'n demi% és
i'inter&s de Jaume II per 21 regne de Granada.
5 Arxiu Hist6ric Ci~tat de Barcelona, LlZbre ge.rtad deZ ComeJ1, T. 1:
conté una llista iiarga de phnys i queixes dels Consellers contra el rei de
Mallorca, qui volia obligar els barcelonins a pagar tres diners per lliura de
totes les mercaderies que ictroduzen i extreien de l'illa. A& mateix figuren
en el volum acusacions deís barceionins contra Pactitud deIs mallorquins a
Sevilla. Aquests volien actuar com a personalikat jurídica Pndependent i no
volien contribuir a les despeses que ocasionava el sosteniment de la colonia
catalana.
328 ANUARIO B E ESTUDIOS ATLANTZCOS
ABAND~ DE LES ILLES CANARIES PER JOAN 1 D'ARAGÓ 5
cap el Marroc, que al! Nord d'mrica era zona d'influencia caste-llana.
Una vegada a I'Africa degué acorrer als mallorquins el quie
abans havia wurregut als genovesos: que toparen de pressa amb
les illes Cangnies. 9: a ells el Papa no els plantes per les CanAries
?roblemes insoliubles. Dea6 permetm'ls-hi d'utilitzar les illes
-aquelles grms naus anclades davant la costa occidental del con-tinent
afrid que, a semblanqa de Mallorca, facilment podien con-vertir-
se en dip6sit de mercaderies anants i vinents de 1'Africa-a
canvi de guanyar, fins ama es pgués, animes per a1 cristianisme.
Aixá ens explicpern l'arribada dels mallorguins a Canaries, llar
eshb1iment a Gran CanAria i el comencament de Plm obra missfs-riera,
fets els 60s ultims, conegmts i estudiats 6.
Sota Ea mirada benevolent del Papa, els rnallorpins pogueren
acampar Iliurament a les Camaikies 4 n a voltes, en lloc d'evan-gditzar
els naturds, els prengueren i els eonduiren a ?&allorca en
calitat d'esclaus ?-, fins a 1343 a 1344, es a dis, fins a la incor-psrach6
definitiva del reiaPme de Mallorca a Ea Corona d7Aragó.
A partir d'aquest moment, per bé o per mal per a ells, els mdlor-quins,
m6s en& de les fronteres nacionals de la Corona, foreen
ádentificats amb els catalans; les possibilitats que s'els oferiren
a l'exterior forera les mateixee que les que s'oferien als catalaras,
que, cara a les Cadries, logicament havien d'ésses nules. Ara no
sols havia. de pesar sobre seu el ve11 rencor de la Santa Seu contra
Ba dinastia catalana, sin6 el fet mateix de la coirnquesta de Mallor-ea,
amb el desposehent del seu regne d'un sobirB maBlorquí mic
del Papa i. acollit a la cort d'Aviny6. 1 per a fer presió sobre el
Papa encara s'hi afegia el desfici de G6nova davant B'increment
de potencial economic de la Corona, ja que, mercaders de Barcelo-
Núm.. 8 (236.2) 329
na i de Mallorca ara saberen entendre's i constituiren tot seguit
potents societats eomercials mixtes almb capital i finalitato; comu-nes.
Una d'aquestes societats, potser la més puixant, regida pl
barceloní Bemat Serra, fou una empresa de gran envergadura.
Enfoca la seva accib comercial en totes direccions; en vers la
Mediterrania oriental, en vers Flandes i en vers Granada i el Nord
d'hfrica, especiahent el Marroc S, recollint en aquest ÚItim es-pecte
la traClici6 mallorquina.
flantejada així la nova situaeió, la Santa Sen no sembla pas
que poguk mostrar-se masa obsequiosa arnb els mallorquins.
Pero, ni tampoc adoptar una actitud excessivament sorruda. A
Avinyó ja feia temps que hi arribaven regialarment tots els anys
uns milers de mares de plata que els sobirans catalans pagaven a
N
a la Santa Seu per el feu de Sardenya, realitat que el Papa no
podia passar per al$. Cal afegir encara que Pere el Cerimoniós, per U
-i
a no dar peu a la mrt avinyonesa a titllaments pejoratius i per a -
8'
donar facilitats al comerq dels seus súbdits, el mateix 1344 trameté 8
un esto1 a 1'Estret en ajut d'ALfoas XI de Castella, que contribuí I
no poc a la conquesta d'Algecires El Papa dones, havia de sospe- e
sar, i '& que devia sentir que caminava sobre una corda f luixa que 5
Y
calia que no cedk del tot, altrament, qui sap si les CanAries a 1'8ceii E
=n
6
-estem enfocant aquestes reflexions cara a les Canhries- risca-ven
d'esdevenir -un polvori inflamable com era Sardenya a 4a Me- U
E
diterrhia.
Per a sortir del mal pas la Santa Seu, ja a finals de 1344, decidi 1
a
fer de I'arxigIag ocehnic un regne cristik amb un rei nsrnenat des A i
d'Avinyó, LlGs de la Cerda, un descendent d'm dels infants de la n
ie
Cerda. 5
La solució era ecl&ctica, Els desposseits de la Cerda sempre
havien rnantingrat bmes relaeions amb els sobirans de la Corona
J ? A - - - L * u firagu, i err 12 &spta Ter e! tren Ue Castdla ha7.6e~ sigpt &
orotegits de'la reis catalans. Ara l'elegit del Papa mancava de me-s
A. C. A., Reg. 876, fol. 132, 145 v.
A. H. P. B., Notari, Jaurne Ferrer, 26 m r ~ - 1 5m aig 1349, fol. 93 v.
-4. C. A., Reg. 1.134, fol. 111 (aquestes cites documentals podrtem allargar-les
indefinidament ) .
9 F. Soldevila, ob. cit., t. I., pág. 468.
330 ;1NUARIO DE ESTUDIOS ATLANTICOS
. ~ A W DE ms ILLES CANARIES PER JOAN I D'ARAGÓ a
dis econhics per a portar a cap l'empresa de les Caniiries, i en
busca d'aeuzili rwomegué a Pere el CerimoniUs. El rei no es feu de-manar
I'ajiat dues vegades. Bo i reconzeguent a l'electe del Papa
tots els títols 9 preemin6ncies de rei de ]les illes Afortunades, fi-na&,
l'empresa loNo. s'havien pas de dekar perdre aixi com així
possibilitats atlkaitiques que havien obert mig segle d'esforcos ma-llorquins.
Per8 el j o ~er a naturalment molt d a r i C-eaiova de cap
manera el tolerk E1 1347, quan estaven llestos els preparatius per
a I'expedició a les Canhries, el Papa, per instigació de Ghova,
dona ordre de mmandre tothom qeiiet ".
L'entrega de les illes resta en suspens, la societat d'En Serra,
en relació continua amb el rei, comercih de valent al Nord d'llfrica
fmint dels privibgis papals dek mallorquins en aquells estats l2 i
el Cerimorai6s es desvisqué per a contentar el Papa en terres afri-canes.
ELxistPa un 'bisbat mallorquí al Marroc que el1 conserva i a
més pro@& la ereskció d'un de nou a Argelia De finals de 1351
se sapl de la prdncia de mercaders mallorquins a les CarAries
per a ells les illes eren una prolongació del Warroc. No sabem si
aquells mercaders fonnaveen part de la soeietat d'En Serra; com
sigui, la guerra que en 1350 s'havia abrandat entre Gnova i la
Corona d'Arag6, que repercutí a tots els hnbits de la mar, a la
NediterrAnia oriental l5 i a ItOcea AtEntic, es cuidaria de fer obli-dar
a uns i a altres I'afer de les Caniiries.
A 1'Atlhntic el comerq de Flandes es desarticula. Les naus ma-llorquines
que transportaven mercaderies d'En Serra a Flandes
1" Crd~bc vd s fme ;TI, .d. Pag&, ;&g~ 233-240; 12bre T,'I,rl, c q s . I i II;
J. Vincke, trebaIB cit., @gs. 193 i 194.
11 J. Vincke, trebll, cit., pg. 194.
12 A. C. A.; Reg. 892, fol. 135~.
13 J. Vincke, trb. cit., pg. 196,
14 J. Vincke, trb. cit., pg. 195.
15 Per II reper~nssi(5a !a MeCltem&niio ri&2!, Mariza Kit:'$: Rsrceln.~~!
y e2 probkma swdo sn el siglo XIV ("VI Congreso de Kistoria de la Corona de
Arag6nWp, g. 454-458).
8 MARINA IMITJÁ
eren atacades per genovesos esciñdats ear naus eatellanes I6 i naus
genovesas i naus castellanes amb eamagament genovés valu6s, que
venien de Flandes, eren esperades i atacades per les gderes de la
Corona, i a voltes, aconseguides i concluides a. Mallorca 17.
El 1356, tot just acabada la guerra amb C%aicrva, comen+ el
periode de graerres amb Castella, i aal mteix any comegué el rumor
d'un posible setge de Mallorca per genovesos i easteilans a l'en-semps
18.
Ja s'hawa notat l'entrada en joe de naus castekmes des de
1350, ja com auxiliars, ja com aliades dek genovesos. a
Durant els arnys de la guerra de Castefla amb la Corona d'Aragó E
l'activitat castellana a la mar prergu2é proporcions inusl'cades. No U
n
fou pas Sevilla la ciutat que excef.lí en aqnesta cmem vertiginosa, - m
O
sin6 les ciutats del Nord d'mpaaya; la ciubt del Gnaddquivir no E
E
2 debia saber alleugerir-se de1 pes de la tradfció genmesa, pero, per e
a1 nostre cas, és el. mateix. Ara els castellans es proposaven barrar
aLs catalans el pas de l'Ektret i aqrrest ~ropdsilt' accsnseguiren. FOS 3
quina fos la matricula ciutadana que osteratessin lhrs naus, el co- -
0
m
mers catalk amb Flandes hagué d'abandonar la via marítima i, E
mentre du& la guerra amb Castella, seguir per ennfljosos camins O
g
de mules 19. n
E Aquesta interrupció de la navegaeió catalana cojincídeix amb a
uns anys O~SCWS de historia de les Cankries, drrrant els quals n
@re- els historiadors que les Plles fins £oren abandonades per la n
n
missió cristiana. 3
O Aquest temps de fa guerra asnb Castella, Genova Z9aprofita per
afluixar la temió amb la Corona i traure d'ella alguna cosa si p-
&a. Fou iactica constan¿ seva, ywan s e~~tlieas fvrees esgotades,
flanqar un tercer a Ea palestra contra eEs eatalans. m-entre ella es
16 A. C. A.; Rg. 134, fol. 145.
17 A C. A.; 1143, fol. 162 i Rg. 1142, fol. 43.
1s A. C. A.; Reg. 1136, fol. 116~.
19 Són en ,oran nombre les notes aocurnentals que posseirn respecte a
aquest punt del comeq.
332 ANUARIO DE ESTUDEOS ATLANTIGOB
prenia temps per a refer-se. Ara, dones, que Castella li feia la feina
ingrata de Ba guerra, anova envia sovint les seves naus a came-gar
als p r t s del llevant peninsular, pagant al rei, naturalment,
drets d'extracció. Entre els que Yingueren ens interessen, per més
endevant, els nom de Becaa [Becaria], que al 1366 fomaren
societat comercial amb eh barcelonins Puigvert 20, i de Scwsafiga,
que arribaren a Barcelona aman d'un incident ocurregut pel 1369
o 1370, al moment de desaparGxer de l'escena política Pere el
Cruel de Castella. En aquest moment fou capturada a Sardenya b
nau castellana de Pau Beguifioni que navegava amb mercaderies
de Gerard i Babtista Scarsafiga. A l'akil de 1371 Pere el Cerimo-niós
donh ordre de eonduir la nau a Barcelona i de restituir les
mercaderies a llurs propietaris 21.
Amb la m r t de Pere el Cruel Ba lluita catalana-castellana s'api-rav&
b6 que fent concessions el monarca catala. No en faltaren de
caracter comercial semklants a les fetes abans als genovesos, es
a dir, deixanit venir els castellans a carregar amb 11é~i.sn am als
ports de la Corona. Es possible que presionessin en aquest sentit
I'infant Joan, el primoghit, i els disigents de4 seu seguici, molt
ben predisposats envers Castella.
DE NOTJ ELS CATALANS VEZRS LES ~ J T S .
AqiaesAta rnena de balenceig permeté entre 1369 i 1370 reem-prendre
les activitats de la mar. A la MediterrAnia i a l'Atlntic tot
es ballugk i les illes Canaries suraren de nou al pla de B'actualitat.
Comen& el gran moment de les relacions dels súbdits de la
Corona amb l'arxipelag oc&nic, essent ara els catalans els cap
davanters. del rnoviment vers les illes, en tots els ordres, en i'ordre
religiós i en l'ordre comercial. Els missioners que anaren a Can&-
ries eren catalans i ho eren els mercaders dels quals se'n coneixen
noms : Bernat Mermau i Pere d'Estrada Aquest esclat cata& a
les illes Canaries fou, pero, de curta durada: no d m& enllC1 del
1381, any de la mort del rei Pere el Cerimoni6s.
20 A. F. B.; i%tar iJ,a urne ~eivrei7~ ,.& oTc1l 363-26 a'i>i5i i368, fol. 73.
al 2. Vincke, trb. cit., pg. 201.
22 J. Vincke, trb. cit., pg. 201.
L7any 1387, arnb la mort del rei Pere i accessió al tron de
Joan 1, fou de total capgirament a la Corona. Els principis polítics
que havien regit per espai de dos segles foren Ilaneats per fa
borda com a inprocedents i antiquats. La tradicional política eco-nomica
de les ciutats, proteccionista cara a l'estrenger, malmesa
desdenyosament devant noves orientacions imposades per juris-tes
i feincionaris de la Cancilleria reial que eren a la vegada lite-rats
tocats de bocacisme ; les possessions d'ultramar que demana-ven
un mínim d'esfor~ per a llur conservació, forenr abandonades
i els rivals exteriors d'ahir esdevingueren els amies íntims d'avui.
Joan 1 encara primog6nit renuncia a l'hereva de Sicilia, i amb
ella a l'illa de Sicilia, en pro d'una amistat francesa. Bon punt asso-lit
el poder abandona a favor dels venecians i de capdills turcs
els ducats d'Atenes i Neopatria. Sardenya no es perdé ben bé; no
es perdé ben bé perque els qui ara es debatien a I'illa no eren els
genovesos, eren els pobres sards; i, de les illes Canhries, sobre les
quals no posseia dret de conquesta ni, que hagim vist, dret escrit
enlloc, pro una hegemonia moral i comercial recaneguda, la qual
feia de l'arxipelag una zona d'influencia, no hem Ilegit enlloc eI
que se'n féu. De la mama dels aconteixaments s'ha de deduir.
Recordem que al 1371 havien vingut a Barcelona els Scarsa-figa,
els quals haviem anomenat genovesos; en realitctt genovesos
ben bé, no ho eren; eren naturals de la petita ciutat del Nord d'Ita-lia
anomenada Alexandria de la Palla; de genovesos sds n'ostenta-ven
la ciutadania. No szkm si els Scarsafiga el 1371 restaren a
Barcelona, i, si hi restaren, que hi feren durant eh anys que en-cara
quedaven de regnat de Pere el Cerimoniós ; en tot cas actuaren
arnb molta discreció. Pero si aquells genovesos, o pallaresos, no
romangueren a la capital catalana, el 1387, bon pmt deseparagut
el ve11 monarca, corregueren a establir-s'hi. El seu compatriota Lu-quí
Scarampo, I'administrador de les rentes de h a n 1, natural
d'Asti, ciutat veina d'hlexandria 23, pdia fer-los-hi d'introductor.
23 Marina Mitja: Procés contra els consellers, übw&stics i curials de
Joan I, entre eZk Bernat Metge ("Boletín de la Real Academia de Buenas Le-tras
de Barcelona", XXVii-1957-1958, pgs. 375-417).
334 ANVARIO DE ESTUDIOS ATLANTICOB
De fet, a finals de 1387 els Scarsafiga tenien casa a Bamelona, en m
carrer emplacat entre Ice Pescateria Nova i el Monestir de mnimes,
pop de Santa Maria de la Mar, propietat, la casa, dds Puigvert,
eEs antics consocis dels Becaa. Des de Barcelona, i des d'aquella
casa, els Scarsafiga ja comerciaven amb el Nord d'Africa 24.
Als Scarsafiga va haver de seguir-los de prop Yestabliment a la
capital catalana d'un consolat etastellh. D'aquest en tenim les pri-meres
noticies el 1388 i ja llavors les naus castellanes entraven i
sortien, i eren les reines de la mar de Barcelona 'j.
INTENSIFICACIQ DEL COMERCE AB LES CANARIES : EiLS ESCLAUS.
Mentre castellans i genovesos quedaven ben estableAs, els con-taetes
entre Barcelona i els ports marroquís de PAtlhntic, les Ca-nAsies
i, avall, avall, fins a la Guinea, es posaven a B'ordre del &a,
solsament que no eren les naus de Barcelona les que realitzaven
eYs periples.
Als Scarsafiga des del Nord d'Africa les passajades atlhtiques
devien resultar-los-hi d'un atractiu extraordinwi. El 1391 una
rmau de Bartomeu Scarsafiga i del genovés resident a Sevilla Bar-torneu
BargayCI, la qual conduia a bord un representant castella,
Joan Gongales, arriba. a Barcelona de retorn d'un aquests viatges.
Devia haver arribat a la Guinea i de tornada device haver tocat
Fuerteventura i aprofftat P'avinentesa per a capturar infants de
l'illa, que aquí els vengueren eom a esclaus, i que com que eren
molt petits, nens de dos o tres anys, els donaren a baix preu 26.
A l o P~.inno A e 4 n Cnrr famr\c< - 7 - n A'nnn-nnA- 0%; s x * . - i t \ ~ ~ r - i 1- iClL ICC U u L I I b C Í Ub V L O 1-1 b b I L l p 2 yUb U bUbcC.JfQWC* U Y I UL IIWCC Y 1 iC*
seva existhcia no devia constituir cap misteri. Fuerteventura en
canvi, potser fos una novetat, o al menys més novetat que la Gui-nea
puig que, aquel1 1391 al indicar que els infants que es venien
24 A. H. P. B.; N~ t a r iB eimat Nadal.
25 A. H. P. B.; Notari Bernat Nada;, 25 julio 1388-13 novembre 1388,
fol. 156v.
26 Documents, núm. 1, 2, 3, 4.
12 MARINA MITJÁ
eren de Fuerteventura, per a identificar i situar I'iIla, els merca-ders
pregueren la Guinea de pmt de referhcia, malgrat Ia dis-tancia
que separa Tuna de I'altra 27.
Dels productes africans arribats amb la nau no en coneixem
més que els esclaus, pero és indubtable que de Canhries o del con-tinent
africa el vaixell en porta altres mercaderies: carregar ma
nau d'esclavets no podía ser fkcil, els naturals de Canhries no es
deixaven pendre les criatures així com aixi 28, i sok per m pocs
infants no s'anava tant llwny. No és d9extranyar que coneguem la
procedencia de les criatures i no la d'altres gneres eanaris o zfri-cans.
El país d'origen de la mercaderia humana es feia constar
sempre en els contractes de compra-venta autorizats per notarkri,
cosa que no tenia lloc en la compra-venta d'altres productes. z
M
E
o
n DESAVINECEESN TRE G~NOVIA C ASTELLA.C ASTEUANAS GOMERA -
m
O
I GRAN CANARIA. E
E
2
Ja cancel.lats els negocis del viatge de 1391 i novament nolie-jada
la nau genovesa pel Nord d'Africa, Joan Gongales, el compa- 3
ny6 sevilla de viatge de Scarsafiga, es ne& a embarcar-se, pretex- -
0
m
tant que corrien rumors d'una prbxima guerra entre Gnova i Cas- E
tella, i per la mateixa raó s'entossudí a voler conduir la nau a Se- o
villa i en requerí notarialment el propietaR del vaixe11 2.9. n
E
Quina podia ser la causa de les deaavineces entre anova i a
Castella? No serien les mateixes illes Canaries, o, una eompe6n- n
cia sobtada que sorgia entre castellans i genovesos a la costa de n
1'Africa occidental? Les naus castellanes a I'Atlantic eamí de Flan- O3
des es cabussaven com delfuis. En tenim testimonis, una Ilarga
cadena, i cap al Sud escometien ardidament. En 1393 mentre sor-tia
una nau casteliana de Joan d'Ocera de Barceiona amb mercaders
catalans, Mateo Alemany i Guillem Sepulcre i mercaderia catala-
"7 G. de Reparaz (fill) : CutuZu~zyau les mars, pg. 92, diu que en aquella
6poca hom considerava que la Guinea comengava molt més ai N. que avoui.
2s J. Vincke, trb. cit., pg. 203, explica la revolta dels naturals de Cana-ries
el 1393, provocada per les robaries d'infants.
f39 Document n.o 5.
336 ANUARIO DE ESTUDIOS ATLANTICOS
ABANDO DE LES ILLES CANARIES PER JOAN 1 D'ARAGO 13
na, vers els p r t s marroquís de I'AtlLntic, Atzmor i Saffi 30, a
Barcelona arribava procedent de 1'Africa una altra nau castellana
de Pere Minguellez amb mercaderia de Joan Periz de Bermeo.
Aquesta nau també portava esclaus canaris, i ara no de F'uerte-ventura,
sinó de l'apartada Gomera 31. Aquest any 1393 és l'any
d'una invasió castellana, en forma, de Gran Canaria, el pes de la
qual es féu sentir principalment a les proximitats de Telde, la
sede missional catalana-mallorquina, que provoca una revolta,
també en forma, dels naturals 32. EIS castellans apareixien doncs,
per aquesta banda, com a temibles competidors i contaven com a
base estable per a llur empresa amb Sevilla i la zona d'influhcia
marroquí. No sostindrien castellans i genovesss dglegs aspres en
llurs encontres per aquestes rutes marítirnes? No haiaria sigut
fantasia genovesa pensar que les naus d'm Scarsafiga, i ben segur
que les d'altres genovesos, podien passejar tranquilament per
l'Qce& fins a la Guinea?
1 els catalans, els fills d'aquells catalans que fins feia pocs
anys plantaven cara a Gihova a la Mediterrania i hissaven llur
bandera a Gran Canaria, qué feien, qué deien?. El que feien, ja
ho hem vist. No s'ha vist bellugar ni un mal llaut de bandes cata%
en aigües de 1'Atliintic; i dir, que havien de dir? Retrets a casa
no els calia dir ni aquesta boca és nostra.
IPJ.POSICI~Ó DELS CASTELLANS. RETZRADCAA TALANA.
Es evident que a la mar els forts eren els castellans 9 que s'im-posaven
no sols als catalans, sin6 als seus vells amics els genovesos.
Pero, precisament per aquesta raó, ara ek interessos catalans mar-xaven
parions amb els dels genovesos. Si la Corona d'Arag6 creia
convenient una virada de ia tradicionai poiítica internacional, la
propia conveniiencia no l'empenyia cap a una alianca amb Ghova
per a fer un front comú contra la marina castellana? Recordem
que si la Corona va Ter paper de pothcia internacional va ésser
30 -4. H. P. B.; Nntlri, Rernlf YTydU3, 23 g e ~ w13 93-4 j ~ ! i ~13l9 4.
31 Document n.o 6.
32 J. Vincke, trb. cit., pg. 203.
pel seu comerq maritim, pemsem que aquest comerc Ii era indis-pensable
si volia mantenir la categoria d'estat potencia i pemsem
també que ara que l'odi amb Genova s'havia esmortit, Genova, a
la que mai abandona I'instint de conservació, segurament no s'hau-ria
fet pregar per a aceptar un company de vaitge que, ni que ha-gués
sigut amb un xic de paciencia, li hagués permés d'anar avan-cant,
pel camí encetat, cap al Sud de 1'Africa.
Pero, els castellans, mentre invadien Gran Canaria, van fer als
catalans la gracia, per una vegada solament, de portar-los-hi un
carragament de mercaderia als ports marroquís de 17Atl&ntic-f et
que no veurem repetir-se fins un segle més tart, en temps de Fe-rran
el Catolic ?", i pels catalans s'hagué acabat l'era de les Ca-naries.
a
No sabem pas si media un acord entre els respectius governs E
dels súbdits castellans i deis súbdits catalans per a la retirada O n
cataiana, pero, si no hagués sigut així, qui hauria defensai eis ca- n-m
talans? Aquells il.1uminat.s governants Garrius, Cardona Mulet, que EE
per la part de Valencia es deixaven arrancar la pell de les fronteres 2
e
nacionals sense sentir-se'n 34? o, aquells experts mercaders que en- -
voltaven el rei -sobre tot experts en comerc marítim- Canasca, 3
don Sanxo, Cortielles, Quinta, Traginer, naturals el primer d'un Om-poble
de l'alt Pireneu, de Zaragossa els dos següents, En Quinta E
de Perpiny'ii i de Tortosa En Traginer? Que hauria dit aquest go- O
g vern a favor d'uns barcelonins, mallorquins o valencians que de- n
fensaven uns antiquats privilegis ciutadans i que denunciaven Ia aE
seva voraq concupis&ncia? n
n
n
3 ABANDDOE LES ILLEs POR JOAN1 D'ARAGÓ. O
Axí es Ilancaren quaranta anys i escreix d'esfoqos de Pere el
Cerimoniós per a portar a cap, fins on se podia, l'evangelització
33 Marina Mitj5: El comercio barcelonés ex tiempos de Fer?zando el
Católico (Estudios del "V Congreso de Historia de la Corina de Aragón",
vol. IV, pg. 6).
34 F. Soldevila, obra cit., explica que Castella arrabassh a la Corona
el marquesat de Villena sense que per part del govern catala s'aixaqués una
sola protesta.
338 ANUARIO DE ESTUDIOS ATLANTICOS
ABANDO DE LES ILLES CANARIES PER JOAN I D'ARAG~ 15
dels naturals de CanAries, per a no deixar-los reduir a esclavitud,
quaranta anys d'equilibris per a no ferir la susceptibilitat de la
Santa Seu, per a tenir-la favorable i propícia no SOIS a la Medite-mhnia,
sin6 a I'Atlhntic, i aixia ÚItim cal que sigui subratllat, i en
el moment en que esdevenia difícil el comerc amb 1'Orient per me-diació
dels ports de la Mediterrhnia oriental, en el moment en que
tothom quE disposava Cuna fusta per a fer surar a la mar i d'una
finestra per a treure-hi el cap traballava afanyosament per a va-
Ioritzar les riqueses africanes i per a obrir-se camí mar endins cap
a les Indies esquivant t m s i musulmans, aquells governants d'un
pobre rei ofuscat que era Joan 1, en un obrir i tancar de'ulls sacri-ficaren
a favor d'una pau peninsular, preparació de la unitat pe-ninsular,
les perspectives obertes pels mallorquins primer i 1.1s
karcelonins després.
Amb la @rdua de les Canhries ank aparallat l'esfondrament
d'una institució cultural floreixent: 17Escola Cartogrhfica de Ma-llorca.
De primer entuvi part dels elements de I'Escola es degueren
recallir a Barcelona i degueren treballar per enchrrec de mercaders
que negociaren amb l'obra llur. El 1392 DomGnec Pujol, en reme-ses
distintes, entrega en comanda cuatre cartes de navegar que es
dirigiren a Genova i altres quatre que es dirigiren a Nkpols 35. Sem-bla
que entre els cartografs vingué a Barcelona Jaume Ribes ", i -
sembla que aquí el cartograf mallorquí estigué en contacte amb --
35 A. H. P. B.; Notario, Bernardo Nadal; 4 enero 1392-11 julio 1392,
fol. 82 i fol. 87 v.
36 Gonpal de Reparaz (fill) : Catalunya a les mars, diu que Alexandre von
íiuinbüidt en .Kosmos, fa venir Jaume Riaes a Barceiona despres de 1392.
També diu Reparaz, que La Ronciere nota una influencia de la cartografía
catalana sobre Becaa.
Per a les cartes que construia Francesx Becaa, veure documents 7, 8 y 9.
Josep M.* Madurell, en un article titolat: Un cartógrafo geqzozjés en Bar-ceZona
(Barcelona, Divu;lgacwn histórica, t. VIii, págs. 140-144), sembla re-ferir-
se a a y ~ e s t sU ~~üiiirriqtsu e pu'uiiquerr~;p ero riespres, en una axpiicació
fosca, sembla que vol per participar a Jaume Ribes en el t r q a t deis mapes
de Becaa.
Núm. 8 (1962) 339
Francesc Becaa [Becaria], cartbgraf genovés -recordem que
els Becaa els haviem trobat abans- que el 1399 comtruia a Ia
capital catalana amples i especificades cartes per encarrec de
mercaders florentins. Pero, com sigui, degué ésser per aquest
temps que Jaume Ribes passa a la cort de l'infant portugués Enric
el Navengant i s'encarregk de la direcció de l'escola nkutica de
Sagres 37. Allí tecnics i científics mallorquins treballaren a profit
dels portuguesas, dels quals gairabé podría dir-se que a 1'Atlkntic
recolliren la tasca que abandonaven els catalans.
D'aqiaesta manera aquell equip governamenta1 de Joan 1, ensr-mement
enriquit 38, preparava pels catalans el descubrirnent dllPrnne-rica;
així aquell poder catala, que segons el Senyor Suldevila "hs-via
de tenir com a base de la seva propia grandesa la grandesa de
Catalunya" 36, preparava la transformació de l'mtat medieval a
l'estat modern.
D O C U M E N T O S
Venta d'um esclava ca7tarict capturada a Fuerteventura. Joam @m-
$ales de Sevilla ven Fesclava a Eamon Llagostera de Barcelcrna pe7
110 sous.
Noverint universi quod ego, fohannes Gon~alis, civis Sibilie, regni
Castelie, gratis et ex certa sciencia, more piratico vendo et ex causa.
vendicionis concedo vobis, Raymundo Lagostera, curritori, civi Barchi-
37 F. Soldevila, t. II, pg. 537.
35 Per a qui creu que les zcusacions de dilapidació del patrimoni real
que es fan contra els consellers de Joan en el procés seguit contra dits con-sellers
a la mort del rei, si Déu ens dóna temps, presentarem una amplia
documentació que mostra on anaren a parar el patrimoni de Joan 1 i bona part
la hisenüa municqal de molts pobies 1 vlies de Cataiunya i Ara@.
39 B. Soldevila, ob. cit., t. ii, pg. 842.
340 ANUARIO DE ESTUDIOS ATLANTZCOS
ABANDO DE =S IUES CANARIES PER JOAK 1 D'ARAM 1'7
none presenti et vestris et quibus velitis quandam servam et captivam
meam vocatam Chrispinam, etatis quinque annorum ve1 cirea, qum
vobis ego nuper asportavi seu adduxi cum navi Bartholomeñ Scarsafiga,
ianuenisis, de quadam insula vocata Bortsventura que est versus partes
de Guinoxe, terre sarracenorum; quam vobis iam tradidi corporaliter
et de facto, cedens et mandans vobis et vestris et quibus velitis omnia
iura omnesque acciones reales et personales, mixtas, utiles et directas,
ordinarias et extraordinarias et alias quascunque michi competencia et
competentes et competere debencia et debentes in predicta serva et cap-tiva
et contra 'quascunque personas et res racione et occasione eiusdem;
quibus iuribus et accionibus supradictis possitis vos et vestri et quos
volueritis uti et experiri, agendo scilicet respondendo, deffendendo, ex-eipiendo,
proponendo et replicando et omnia aIia faciendo in iudicio et
extra iudicium quecunque et quemadmodum ego facere poteram ante
presentem vendicionem et iurium cessionem et possem, nunc et eciam
.A-- LA- 2 --..--..- --:- e--:- ^C ^^--L:C..- ..A .. ,...C-,..- -h rr..^r.
p u b L c a y u a u u u c u u y u C C ~ Ua r l r i i l L ~GI U CL GUIWLLLUV VVD PL V C ~ L L U D CL ~ U V U
volueritis in predicta serva et captiva dominos et procuratores ut in
rem vestram propriam ad faciendum inde vestre libitum voluntatis. Pro
precio vero, predicte serve et captive quam vobis vendo, dedistis et
solvistis michi, et confiteor me a vobis habuisse et recepisse, centum
decem solidos monete Barchinone de terno; et ideo, renunciando ex-cepcioni
peccunie non numerate et precii predicti non habiti et non re-cepti
et legi qua deceptis ultra dimidiam iusti precii subvenitur et ex-depcioni
et accioni de dolo malo et accioni infactum et omni alii iuri,
racioni et consuetudini contra hec repugnantibus, dando et concedendo
vobis et vestris et quibus velitis, si quid predicta serva et captiva quam
vobis vendo plus modo valet ve1 amodo valebit precio antedicto. Insuper
convenio et pramitto vobis quod predictam servam et captivam quam
vobis vendo, quamque assero fore de bona guerra, faciam vas, et vestros
et quos volueritis, habere, tenere et possidere in sana pace contra omnes
personas, et quod tenebor vobis et vestris de firma et legali eviccione
eiusdem ad usum et consuetudinem Barchinone; et pro hiis complendis
et firmiter attendendis obligo vobis et vestris omnia bona mea mobilia
et inmobilia habita et habenda.
(El docztment no segueix, acabc~ qui.)
A. H. P. B.; Notari, Bernart Nadal; MamaZ, 14 octubre 1391-14 gener
1392. fol. 51.
2
1391, noviembre, 4. Barcelona.
Re'but de Joam Gonples de Sevilla a Rumon L4ugostera de Barcelona
de 110 som, preu d'una esclava cunkriu natural de Fuerteventura.
Sit omnibus notum quod ego, Johannes Goncalis, civis Sibilie, regni
Castelle, confiteor et recognosco vobis Raymundo Lagostera, curritori,
civi Barchinone presenti, quod dedistis et solvistis michi ad meam vo-luntatem
omnes illos centum decem solidos monete Barchinone de terno,
pro quibus sive precio quorum ego, more piratico, vendidi vobis et ves-tris
et quibus velitis quandam servam et captivam meam vocatam Chris-pinam,
etatis quinque annorum ve1 circa, quam ego nuper asportavi cum
navi Bartholomei Scarsafiga, ianuensis, de quadam insula vocata la Forts-ventura,
prout de dicta vendicione plene constat per instrumentum publi-cum
inde factum in posse notarii infrascripti die presenti, et ideo, renun-ciando
excepcioni peccunie non numerate et non solute et doli in testi-monium
premissorum, presentem vobis facio apocham de soluto.
Actum est hoc Barchinone, quarta die mensis novembris, anno a
nativitate Domini MTCCC"LXXXXpor imo.
Signum Johannis Goncalis predicti, qui hec laudo et firmo.
Testes huius rei sunt: Petrus Johannis, peyerius, et Anthonius de
Podio, mercator, cíves Barchinone.
A. H. f. 3.; Notari, Bernart Nadal; Manwal, 14 octubre 1391-14 gener
1392, fol. 51 v.
3
1391, noviambre, 4, Barcelona.
Venta de dues escluves canaries capturades u Fuerteve.ntura. Ear-tomeu
Scarsafiga, genoves, ven les esclaves a Ramon Gussull, taberner
de Barcelona, per 27 ZZiures, 10 sous.
Noverint universi quod ego, Bartholomeus Scarsafiga, ianuensis, pa-trexms
na%?, gr~t i -e; t ex certa rcienci~,m nre pirstico vendo et ex caii-sa
vendicionis concedo vobis Raymundo Gassulli, tabernario, civi Bar-chinone
presenti et vestris et quibus velitis duas servas et captivas
meas, quas ego, nuper cum navi mea, asportavi de quadam insula vocata
la Fortsventura, queque sunt etatum scilicet una quinque annorurn et
altera sex annorum ve1 circa, queque vocantur scilicet ilIa que est sex
annorum Rosa et altera que est quinque annorum vocatur Rossoia; quas
vobis iam tradidi corporaliter et de facto, cedens et mandans vobis et
342 ANUARIO DE ESTUDIOS ATLANTZCOS
ABANDO DE LES ILLES CANARIES PER JOAN 1 D'ARAGÓ 19
vestris et quibus velitis omnia iura omnesque acciones reales et perso-nales,
mixtas, utiles et directas, ordinarias et extraordinarias et alias
quascunque michi competencia et competentes et competere debencia
et debentes in predictis servabus et captivabus; et contra quascunque
personas et res, racione et occasione earundem, quibus iuribus et accio-nibus
supradictis possitis vos et vestri et quos volueritis uti et experiri
agendo scilicet, respondendo, deffendendo, excipiendo, proponendo et re-plicando,
et omnia alia faciendo in iudicio et extra iudicium quecunque
et quemadmodum ego facere poteram ante presentem vendicionem et
iurium cessionem et possem nunc et eciam postea quandocunque. Ego
enim facio et constituo vos et vestros et quos volueritis in hiis dominos
et procuratores ut in rem vestram propiam ad faciendum inde vestre li-bitum
voluntatis. Pro precio vero predictarwn servarum et captivarum
quas vobis vendo dedistis et solvistis michi et confiteor me a vobis ha-buisse
et recepisse viginti septem libras et decem solidos rnonete Barchi-none
de terno; et ideo, renunciando excepcioni peccunie non numerate et
pxecii predicti non habiti et non recepti et legi qua deceptis ultra dimidiam
iusti precii subvenitur et excepcioni et accioni de dolo malo et accioni
in factum et omni alii iuri, racioni et consuetudini contra hec repugnan-tibus,
dando et remittendo vobis et vestris et quibus velitis si quid pre-dicte
serve et captive quas vobis vendo plus modo valent seu amodo vale-bunt
precio antedicto. Insuper convenio et promitto vobis quod predictas
servas et captivas quas vobis vendo, quasque assero fore de bona gue-rra,
faciam vos et vestros et quos volueritis habere, tenere et possidere
in sana pace contra omnes personas et quod tenebor vobis et vestris de
firma et legali eviccione earundem ad usum et consuetudinem piratici;
et pro hiis complendis et firmiter ettendendis obligo vobis et vestris
omnia bona mea mobilia et inmobilia, habita et habenda; intelligatur
tamen quod ego non tenear vobis nec vestris de morbo caduco nec de
aliis viciis seu morbis dictarum servarurn, immo eas vobis vendo pro
talibus quales sunt. Hec igitur omnia et singula supradicta facio, paciscer
et promitto vobis et vestris necnon et notario infrascripto tanquam
publice persone pro vobis et pro aliis eciam personis quarum interest et
intererit recipienti et paciscenti ac eciam legitime stipulanti.
Actum est hoc Barchinone, quarta die mensis novembris, anno a na-tivitate
Domini Millesino CCCO nonagesimo primo.
Testes huius rei sunt Arnaldus Palegrini, patronus navis, et Petrus
de Plano scriptor Barchinone.
A. H. P. E.; Notari, Bernart Nadal; MaízwaZ, 14 octubre 1391-14 gener
1392, fol. 51 v.
4
1391, noviembre, 4. Barcelona.
Rebut de Bartomeu Scarsafiga, genoves, a Ramon Gmsull, taberner
de Barcelona, de 27 iliures, 20 sous, preu de dues esclaves cankries .;,a-turals
de Fuerteventura.
Sit omnibus notum quod ego, Bartholomeus Scarsafiga, ianuensis,
patronus navis, confiteor et recognosco vobis Raymundo Gassulli, ta-bernario,
civi Barchinone presenti, quod dedistis et solvistis michi ad
mearn voluntatem omnes illas viginti septem libras et decem solidos.
monete Barchinone de terno, pro quibus sive precio quarum, ego, more
piratico, vendidi vobis et vestris et quibus velitis duas servas et capti-vas
meas, quas ego nuper cum dicta navi mea asportavi de quadam in-sula
vocata la Fortsventura, queque sunt etatum scilicet una quinque
annorum et altera sex annorum ve1 circa, queque vocantur scilicet illa
que est sex annorum Rosa et altera que est quinque annorum vocatur
Rossola, prout de dicta vendicione plene constat per instrumentum pu-blicum
inde factum in posse notarii infrascripti die presenti. Et ideo,
renunciando excepcioni peccunie non numerate et non solute et doli in
testimonium premissorum, presentem vobis facio apocham de soluto.
Actum est hoc Barchinone, quarta die mensis novembris, anno a na-tivitate
Domini Millessimo CCC" nonagesimo primo.
Signum Bartholomei Scarsafiga predicti qui hec laudo et firmo.
Testes predicti.
A. H. P. B.; Notari, Bernart Nadal; 3!!u~zuuZ 14 octubre 1391-14 genel-
1392, fol. 52.
Requeriment de Jmn Gonxálex, de Sevilla, en nom de Burtomeu Bar-gayo,
ge~ov e sh abitan€ de la dita ciutat, a Bartomeu Scarsafiga, genoves,
patró de la nuu "Santa Ana", p a conduir aquest vaixeil a la capital
andaksa. Gonxálex creiu imminent una guerra entre Genova i Cmtella. i
temia per la swrt de la "Santa Ana". Contestació de Scarsafiga.
Noverint universi quod, die sabbati circa horam completorii eiusdem
diey anno a nativitate Domini W'CCC~onagesimo primo, in presencia
mei Bernardi Xathalis, notarii publici Barchinone, et in presencia eciam
venerabi!is Sancii Goncalis consulis castellanorum in civitate Barchi-none,
Petri Descoron scriptoris Barchinone, Petri Sancxis de Castro pa-
344 AMUARIO DE ESTUDIOS ATLANTICOS
ABkVDO DE LES ILLES CANARIES PER JOAN 1 D'ARAG~ 21
troni navis, vicini civitatis Sibilie regni Castelle comitique dicti domini
regis Castelle, testium ad hec vocatorum specialiter et assumptorum:
Johannes Gongalis, vicinus dicte civitatis Sibilie, constitutus personali-ter
in imperatorio mei dicti notarii quod hoperatorium est in plactea Cam-biornm
de Mari Barchinone, et nomine et pro parte, ut dixit et asseruit,
Bartholomei de Bargayo ianuensis, boterii sive tonellarii, vicini dicte
civitatis Sibilie, dixit verbotenus venerabili Bartholomeo Scarsafiga, civi
Janue, patrono cuiusdam navis sive barche unius themonis et unius co-hoperte
vocate de "Sancta Anna", que nunc est in plagia maris Barchi-none,
anchoris affixe, ibidem personaliter existenti et adinvento, hec
verba ve1 simiIia in effectu: "Micer Barthomeu: jo, Johan Goncalis,
"en nom e per part de Barthomeu de Bergayo, janoves, vehi de Sibilia,
"lo qual ha la terca part en la nau appellada de "Sancta Anna", de la
"qual vos, dit misser Barthomeu, sots patro, requir vos, dit micer Bar-
"thomeu, que vos naveguets e tornets de present, altre viatge no mu-
"dant, la dita nau dreta via en la ciutat de Sibilia, en aquel1 loch d'on
3'vos aquella havets sachada e levada, com jo e lo dit Barthomeu de
"Bargayo nos duptam que no sia guerra contra lo jenoves e 10s senyor
"rey de Castella; e axi es stat a mi dit per alscuns; en altra manera, si
"aco no fets o fer no volets, en nom e per ,part de dit Barthomeu de Bar-
"gayo, protest contra vos e vostres bens de la dita terca part que l'dit
"Barthomeu ha en la dita nau, la qual stim a D florins d'or d'Arago, e
"e de tot risch qui a la dita nau se pusque venir per qualsevol raho, hoc
"encara de tots qui per raho de la dita terca part se farien e S guan-
"yarien, e de totes messions, dampnatges e interesses per lo dit Bartho-
"meu Bargayo fetes e fahedores, sostenguts e sostenidors en colpa vos-
"tra. E d aco requir vos, notari, que m facats carta e cartes, una e mol-
'"es, e aytantes com ne volre". Quibus dictis, in continenti dictus Bar-tholomeus
Scarsafiga peciit e requisivit sibi de predictis fieri et tradi
copiam seu transumptum ... Postea vero, die martis paulo post horam
terciarum eiusdem diey nonadecima die dicti mensis decembris et anns
supradicto, dictus Bartholomeus Scarsafiga, constitutus personaliter in
dicto operatorio mei dicti notarii, et in presencia Raymundi de Lagos-tera,
curritoris auris, Bernardi Ami11 sartoris, et Petri Descoron scrip-toris
civium Barchinone, testium ad hec vocatorum specialiter et assum-torum,
obtulit, atque michi dicto notario tradidit, quandam papiri cedu-larn
scriptam responsionem ad predictam et alia in se continentem, cuius
tenor dinoscitur fore talis: "A la resquesta e protestacio fetes per lo dit
"Johan Goncalis, respon lo dit Barthomeu Scarsafiga dient: que lo dit
"Johan Goncalis no deu ni pot fer la dita requesta e protestació, com el1
22 MARINA M I T J ~
"no sia procurador del dit Barthomeu de Bergayo sino tan solament a
"reebre la part dels nolits de la dita nau qui S pertangue al dit Barthomeu
"de Bergayo per raho de la sua terca part; perque jatsia lo dit Johan
"Goncalis diga e afferm la dita requesta e protestacio haver feta en nom
"e per part del dit Barthomeu de Bargayo, diu lo dit Barthomeu Scarsa-
"figa que el1 les coses requestes e protestades no es tengut de fer ne de
"complir, pus que lo dit Johan de aquestes coses no ha special manarnent,
"maiorment com lo dit Barthomeu de Bergayo haja posada la dita sua
"terca part de la dita nau sots regiment, governacib, procuracio e ad-
"ministracio del dit Barthomeu Scarsafiga. Diu encara mes que posat
"que lo dit Johan Goncalis hagues plen poder de fer les dites coses, en-
"cara lo dit Barthomeu la dita nau tornar ni navegar no poria en la dita
"ciutat de Sibilia sens gran dampnatge de la dita nau e messio, e aco
"per tal com lo dit Barthomeu ha noliejada la dita nau per fer son viatge
"dreta via, nostro senyor Deu volent, a les parts de Mallorques e d aqui
"movent a les parts de Barbaria, lo qual dampnatge, totes coses compen-
"sades. seria de mes de mil florins d or d Ara& perque no pot esser
"dit ni allegat que la dita terca part stigue ne vage a risch, perill ne
"fortuna del dit Barthomeu ni dels seus. Diu encara mes lo dit Bartho-
"meu: que si lo dit Johan se n vol anar ab el1 dit Barthomeu en la dita
"nau. el1 es apparellat e apparellat se offer de dar e pagar al dit Johan
"la part qui s partanyeria al dit Barthomeu de Bergayo dels guanys o
"nolits qui S hauran o S faran ab la dita nau. En altra manera protesta
"lo dit patró que no sta per ell, mas per lo dit Johan, qui ab la dita nau
'lanar no vol. Protesta encara de tot risch qui a la dita nau se pusca
"veneir per qualsevol raho, hoc encara de totes messions, dampnatges
"e intersses per lo dit patro fetes e fahedores, sostenguts e sostenidors
"per la dita raho. E les dites coses demana e requir lo dit Barthorneu
"esser insertes e afites en la fi de la dita protestacib, e a ell esser fetes
"e liurades aytantes cartes com ne volra" (Continuen f6mnules).
A. H. P. B.; Notari, Bernart hTadal; Mawual, 14 octubre 1391-14 gener
1392, fol. 149.
a
1393, diciembre, 27. Barcelona.
Venta d'un esclau feta per Joun Périx de Gárniz, mercader de Bermeo,
a Bernat MujoZ, patró de nau francés de S&ny&. L'eschu, de dos anys
d'edat, era natural de Z'illa de Goma. Fou venut per 10 Zliures.
Johannes Peris de Gamis, mercator. ville de Bermeo regni Casteiie,
gratis, etc., more piratico, vendo vobis Bernardo Mujol iuniori, patrono
346 ANUARIO DE ESTUDIOS ATLANTICOS
BANDO DE LES ILLES CAXARIES PER JOAN I ~ ' ~ 8 . 4 ~ 6 23
lembi de loco de Cerinyano, regni Francie, presenti et vestris etc., quen-dam
servum et captivum meum vocatum Gomera de nacione Canariorum,
etatis duorum annorum ve1 circa, quem ego nuper asportavi de quodm
loco vocato Gomera, qui est in quadam insula vocata Gomera, cum navi
f etri Minguelles de villa de Sumalla dicti regni Castelle, quemque vobis
iam tradidi corporaliter et de facto. Cedens etc. quibus etc. constituens
etc. Precium est decem libre et novem solidi Barchinonenses etc. renun-ciando
etc. ; intelligatur tamen quod non tenear vobis de vociis etc. Immo
generaliter vendo vobis ipsum pro tali qualis est. Obligo bona etc. hec
igitur etc.
Testes: venerabilis Sanccius Goncalis, consul castellanorum in civi-tate
Barchinone; Guillelmus Baloffi, patronus barque, et Stephanus Ta-xera,
marinerius de dicto loco de Cerinyano.
Johannes Peris de Garnis predictus firma apocham de receptis dic-tis
decem libris et novem solidis.
A. H. P. B.; Notari, Bernart Nadal; 20 noviembre 1393-3 junio 1394, fol. 20.
9'
1399, junio, 7. Barcelona.
Pacte acordat entre Francesc Becaa, cartograf genovés, i Simón dJAn-drea,
mercader de Prato, per a que e1 pmmer traci al segm qzcatre w p a -
mundis. Andrea fa lJencaTrec a nom de BaZtasm Ubriach, mercader de
FZor6ncia.
Franciscus Becarius, magister cartarum navigandi, civis Janue,
degens pronunc Barchinone, attendens me promississe vobis Simoni
Andree, mercatori de Prato in Florencia, nunc vero Barchinone degenti,
facere quatuor mapamundos (quorum duo sint longitudinis sexdecim
paimorum ei ampiiiudinis sepiem paimorum ei irium quaris vei circa
ad mensuram canne Barchinone, de quibus duobus proxime dictis mapa-mundi~
u nus est iam inceptus et aiter debet esse similis; et residui duo
mapamundi . . . ? amplitudinis et longitudinis decemnovem palmorum ve1
inde circa, scilicet, duobus palmis plus quam sit quidam mapamundi
quem vos michi pro forma et mostra ac exemplo tradere debetis, prout
hec et plura alia largi flue sunt contenta in quodam papiri albarano
manu propria venerabilis Baltazaris Ubriachi, mercatoris florentini,
Núm. S (1962) 347
qwdque vos tenetis et quod est subscriptum manu mei et Leonardi
Gesseti, curritoris auris civis Barchinone, cuiusquidem albarani ego
teneo transumtum manu propria dicti venerabilis Baltazaris scripturn
et subsignatum manu vestra propria et dicti Leonardi, attendens inquam
vos et me velle ut hec in seriptis redigantur et de predictis per instru-mentum
apparet, idcirco, gratis etc., laudando predictum albaranum et
omnia et singula in ipso contenta, convenio et promitto vobis, dicto
Simoni, quod ego faciam et opperabor dictos quatuor maparnundos in
modum et formam, Iocum et tempus ac terminum in dicto albarano
prefixa et alia, opperabo ipsos prout melius et apertius potero. Et hec
promitto facere sine etc. dampna etc. credatur etc., confitens vobis
habuisse et recepisse a vobis centum nonaginta duos florenos ex illis
trecentis viginti florenis auri Aragonum quos vos michi promissistis dare
et solvere pro omnibus dictis quatuor rnapamundis, scilicet de duobus
primis mapamundis centum viginti florenos et de duobus ultimis ducentos
florenos, ad racionem XI solidorum pro floreno. Preterea convenio et
bona iide promitto vobis, sub pena quinquaginta iibrarum barchinonen-sium
de terno, tercium curie etc. qua soluta etc. nichilominus etc.,
quod quousque dicti quatuor mapamundi sint totaliter perfecti, ego non
opperabor aliquas cartas navigandi nec aliquos mapamundos, nec exiam
a civitate Barchinone ve1 eius vicaria seu districtu animo recedendi, ab
ipsis obligo etc. immo etc. Versa vice ego dietus Simon laudans predic-ta
etc. promitto vobis dicto Francisco Becario quod ego infra dictum
tempus in dicto albarano contentum t r a d m vobis dictum mapamundi
pro exemplari sive forma dictorum quatuor mapamundorum fiendorum
et eciam solvam vobis dicta restancia dictorurn trecentorum viginti flore-norum.
Et hec facta sine etc. dampna etc. credatur etc. obligo etc ...
Testes firme dicti Francisci Becarii qui firmavit dicta die, Petrus
Baga, sabaterius, et Johannes Ferrarii, scriptor. Testes firme dicti Si-monis
qui firmavit XVII die mensis octobris, Johannes Argemir, mer-eator,
et Bartholomeus Recl-rs, curritor auris cives Barchinone, et Jolian-nes
Ferrarius predictus.
A. H. P. B.; Notari, Tomas de Bellmunt; 30 abril 1399-28 novembre 1399.
ANUARIO DE ESTUDIOS ATLANTICOS
BANDO DE IXS ILLES CANARIES PER JOAN 1 D'ARAGÓ
1399, agost, 12. Zaragoza.
EZ rei, a Pere Twui de Perpinyii, probaMement arrenhturi deb dret
Baciwmes en ek passos de la frontera francesa, i als ofkials reak en eb
passvs de totes Zes fronteres de la Cmow #Ara@: qzce deixin liiuw
l'entracla i h sortida a Baltasar de U;bhch, mercader fbrenti ha%-
tant de Venecia, que proporciona al sobZr& joies i predres (precioses.
Pro Baltasar de Embriachis.
Lo rey.
Lo feel conseller nostre micer Baltasar de Hembriachis, ciutadh de
FIorenga e habitador e ciutadh de Venecia, lo qual nos haviem fet venir
a nos ab alguns lfermalls, pedres precioses, perles e altres ioyes de gran
for, se n'torna en sa tema per portar nos d'altres ioyes e coses de grans
preus dels quals nos lo havem aci infürmat e encarregat; e com per sem-blants
coses no sia acostumat esser pagat dret o vectigal alcu, pregam
vos e manam que per rao de les dites ioyes e altres coses que se n'portarh
tornant se n, o metra venint e entrant en nostres regnes, no facats pagas
al dit micer Baltasar dret alcu; e d'aco ns farets plaer e servey, e lo con-trari,
go 'que no presomim, hauriem fort per desplaent.
Dada en Saragoca, sots nostre segell secret, a XII dies d'agost de 17Any
MCCCXCVIIII.
Rex Martinus.
Dirigitur ~PetroT aquini, mercatori Perpiniani.
Eiusdem.
Martinus etc. Universis et singulis officialibus nostris et subditis,
necnon custodibus passuum e rerum ,prohibitarum in regni nostri confi-nibus
constitutis et inquam lezdariis, pedagiariis ac coilectoribus, plica-toribus
et receptoribus victigalium et iurium regnorum quorumcunque
ac &ia ad s-u&ci+$a yuo-uiodoii&et depuf&iS ad y-aem Um ,y-a0s pre-sentes
pervenerint et fuerint presentate, salutem et dileccionem. Quia
fidelis consiliariis noster Baltasar de Humbriachis, civis Florencie,
habitatorque et civis eciam civitatis Venecie, nostri ordinacione et iussu
a partibus Lombardie ad nostri presenciam veniens portavit nonnullas
lapides preciosas, perulas, fermalls et alia nonnulla iocalia quorum partem
nobis placibilem emimus ab eodem et repatriando partem residuam secum
ducit ad nostri presenciam cum nonnullis aliis perulis preciosis, iapi-
dibus ac aliis valoris maximi iocalibus infra brevi temporis spacium re-versurus,
dicimus et mandarnus vobis et singulis vestrum de certa scien-cia
et expresse lquatenus dictum Baltasar cum equitaturis usque nume-rum
sex, perulis, lapidibus preciosis et aliis iocalibus, bonis et rebus
que secum portabit a nostri recedendo presencia et reveniendo, ut predi-citur
ad eandem, abire, stare ac redire tociens quociens voluerit libere
permittatis nec cogatis eundem ad solvendum ius aliquod pro premissis,
quem nos, casu quo ipse ius aliquod debere solvere, pro eisdem ius ipsum
sibi remittimus et ab eo eundem franchum facimus et inmunem.. .
Data Cesarauguste sub nostro sibil10 secreto XII die augusti, anno
a nativitate Domini MCCCXCVILZT.
Rex Martinus.
Requeriment de Francesc Becaa, cartograf genovés resident u Bar-celona,
a. Baltasar Ubriach, mercader florenti, i contrarequeriment
d'aquest al pr2me.r.
Noverint universi quod die Mercurii, hora in vesperis ve1 circa, que
fuit XXVI mensis madii anno a nativitate Domini millesimo CCCC*, in
presencia Raimundi Roig, scriptoris iurati sub me Guillelmo Donadeu,
auctoritate regia notario publico Barchinone, et in presencia eciam dis-creti
Thome de Bellmunt, notarii, civis Barchinone, et Bernardi Vilagut,
scriptoris, testium ad hec specialiter electorum, discretus Franciscus
Bechaa, magister cartarum navigandi degens in Barchinona, personaliter
~onstitutus iusta scribaniam dicti Thome de Bellmunt, notarii publici
Barchinone, presentavit et per dicturn Raimundum Roig, scriptorem qui
supra, honorabili Baltasario Ubriachi, mercatori florentino ibidem per-s~
na l i tprc omtitutfi & i - n v e ~ tl~eg, i et p~h1i~a1~.i. e q ~ i s+ei t fecit Var,-
dam cedulam papiream in scriptis requisicionem et protestacionem in
se continentem tenoris sequentis: "Com mes valaga ~o qui en veritat
sta que co qui fentament es causat o concebut e sia cert e ignorar no
podets e devets vos molt honorable senyor Baltesar Ubriachi, mercader
florenti, que axi com entre vos de una part e Francesch Becaa, mestre
de cartes de navegar degent en Barchinona, de la altra part, era stat
convengut e en pactes deduit, no contrastant ,que per complaure a vostra
350 ANUARIO DE ESTUDIOS A T L A N T I W S
ABANDO DE LES ILLES CAKARIES PER JOAN 1 D'ARAG~ 27
molt honorable saviesa, la qual havia volgut que aquells pacte fosen
causat esser convenguts per les causes deius scrites, entre En Simon
Andreu, mercader florenti, de una part, e lo dit mestre Francesch de
I'altra part, per observancia de veritat per vos e a obs de vos, molt hono-rable
senyor En Baltesar Ubriachi, lo dit mestre Francesch ha obrats,
fets e acabats segons les mides per vos, senyor, ordonades e divisades,
los dos mapamundis petits de e per los quals vos haviets deliurat exem-plar
al dit mestre Francesch e pregat aquell moltes vegades e ab gran
afeccib que y demostravets, que lo dit mestre Francesch fes e obras 10s
dits mapamundis petits al mils que pogues e sabes, prometent li que si
lo dit mestre Francesch feia en los dits mapamundis petits, o en algun
d'aquells, mes obra que no era contenguda en lo dit exemplar, ultra 10s
sexanta florins a que era stat fet preu de fer los dits dos mapamundis
petits, vos servariets indempne lo dit mestre Francesch e I'fariets ben
content de sos trebals e despeses necessaries en lo pus que lo dit mestre
Francesch faria mes que no era contengut en lo dit exemplar. E sia ben
cert e notori que lo dit mestre Francesch en fer la obra del primer obrat
deis dits mapamundis dos petits, per occesio e esperanca de la dita vostra
promesa de ben contentar e satisfer la dita pus bastant obra del dit
exemplar, ha vagat set meses e, en lo altre a fer, quatre meses, axi que
son onze meses, e ha despes per son viure e per les coses necessaries
a la dita obra cent desset florins d'Arago set solidos e vuit diners bar-chinonesos
bastantment, e haia crescuda la dita obra del dit primer
mapamundi petit per la dita promesa, sperant de vos, senyor, major paga
de la dessusdita, fahent en aquell figures e animals CLXV; e naus e
galeres XXV; e peys, entre grans e pochs, cent; e banderes que son en
ciutats e castells, CCCXXXX; e arbres per tot lo mapamundi, CXXXX;
en axi que son en suma per tot DCCLXX, e son mes [que aquelles del
exemplar, en que no ha entre figures axi de mar, de terra e de aules,
pus de CXV; e naus e galeres set; e peys entre grans e pochs deu; e ban-deres
que son en ciutats e castells CX; e arbres per tot lo mapa-mundi
VI=. E jatsia que lo dit mestre Francesch Becaa no haia fet lo
&;t ssegorl m.&pmuii&i Feylt taii cüpioa (%oiii lo &t alira ya Ter
demostracio d'aquell es stat vist que es molt pus copios que lo dit exem-plar.
E axi los dits mapamundis petits obrats e perfetament acabats lo
dit mestre Francesch per vos senyor En Baltasar ha deliurats al dit
Simon Andreu, axi com per vos era stat dit al dit mestre Francesch,
sperant que sens demanar, vos li fessets paga e satisfaccio de tri-a de
temps en que lo dit mestre ha vagat mes que no fera per la dita mes
obra feta e per son despens de son viure e per treballs sostenguts, e de
28 iMARIN.4 MITJA
aco vos no avets curat res Eer, parlant ab deguda honor, ae a present
curats, jatsia que apres que vos, senyor, sots tornat en Barchinona siats
stat request moltes vegades per lo dit mestre Francesch de paraula que
servasets a eli la dita vostra promesa, la qual se provara be e suficient-ment
con loch sera. Vos per tot aco no havets volgut res fer ans que
piyor es contra veritat, axi com certament se demostrara, denegats vos
la dita promesa haver feta. E com poc aprofitaria promeses fer si aquelles
verificades no venien a deguda fi, per %o, lo dit mestre Francesch Bechaa
instantment en aquests escrits damana e requer que vos, dit honorable
senyor En Baltasar, prestament e sens alguna triga, servant la dita
promesa per vos feta de la dita mes obra, per sguart de la dita vostra
promissio feta en los dits mapamundis petits, paguets, contentets e sa-tisfacats
entegrament e complida lo dit mestre Francesch axi com fer
devets e sots tengut de fer. En altra manera, si lo contrari feyets, ~o
que lo dit mestre Francesch no creu, vos certifica que per la dita raho
el1 haura recors devant maior qui de vos e bens vostres, encertada la
=Btat e aque&,d e,m,ostrada, !i fa*a cozp!i& j ~ s t i c ie ~ra &. E qUe si
per aquesta raho lo dit mestre Francesch es retrigat en haver sa jus-ticia,
sera en gran colpa vostra, ab Ia repetida honor parlant, e ab gran
damnatge e messions del dit mestre Francesch, protestant que tots
aquells dampnatges, interessers, messions e despeses lque per raho e
occasio de les dites coses ja ha sostenguts e fetes e d'aci avant al dit
mestre Francesch convendra fer e sostenir, puga demanar, exegir, haver
e recobrar de vos e bens vostres en son loch e temps covinents. E de
totes aquestes coses demana e requir lo dit mestre Francesch a el1 esser
fetes e liurades una e moltes cartes publiques si e aytantes con haver
ne volra per vos notari e etc." De quibus sic presentatis dictus Raimundus
Roig, scriptor juratus qui supra, volente et consencie~te dicto magistro
Francisco Bechaa, dicto honorabili Baltasario Ubriachi petenti e requi-renti
ibidem et in continenti facta dicta presentacione copiam tradidit
cum suo originali fideliter comprobatam, presentibus testibus jam su-perius
nominatis. Post hec, die Veneris, hora nona ve1 circa, intitulata
XXVIII dicti mensis madii amo iamdicto, iri_ presencia venerabilis Gm-cie
AZfonso del Caudet, ccnsv,lis ccastelhnwum in Ba~ch.lnma, et discreti
Francisci Castello, civis dicte civitatis Barchinone, ac dicti Raimundi
Roig scriptoris, testium ad hec specialiter electorum, dictus honorabilis
Baltasarius Ubriachi obtulit et tradidit michi, dicto Guillelmo Donadeu
notario in introitu scribanie mei, in absencia dicti magistri Franciscii
Beciiaa, q~ai iddi ic eduiax~. i;iiespoiisiva~rai d prrdictam ac eciam reqai-sicionem
et protestacionem in se continente, tenor cuius talis est: "A
3 52 ANUARIO DE ZSTViIIOS ATLANTICOS
W D b DE LES ILLES CANARIES FER JOAN 1 D'ARAGÓ 29
la requesta e protesta& fet per part del dit mestre Francesch, respon
lo dit Baltesar dient: que seria cosa justa e raho e justicia qui'n vol1
e7n ordona, que, cascun sia ates so que promes li es si el1 fa so que es
tengut e obligat e abans deu esser conegut e vist aquel1 qui demana esser
satisfet si ha loch e fet complidament so que Ter deu. Pesque si lo dit
mestre Francesch ha fet so lque deu e es tengut fer, li sera Eet so qub
justicia ordonara e com jatsia cosa certa e en pacte init e deduit SQ que
lo dit mestre Francesch deu haver e es tengut, segons que appar per
albara scrit de sa ma e per carta publica, en la qual cosa res al mon no's
pot mudar ni veriar, e aqueUL pacte e avinenqa li sera servat ad unguem;
e si per ventura lo dit mestre Francesch ha fet mes avant obras que no
es convengut segons lo dit pacte e hauda raho de la mostra, es appareliat
lo dit Baltesar de star a raho de les dites coses a coneguda de persones
abtes e suficients en semblants coses, em per amor d'aco requer lo dit
Baltasar que es apparellat de fer so que deu. E res no menys en aquests
presents scrits requer instantment lo dit Ba1tasa.r vos dit mestre Fran-cesch
que vos de fet li deyets acabar los dos mapamundis qui resten a fer
segons lo pacte e covinenqa e la mostra que devets haver, la qual lo dit
Baltesar vos a fet dar ara de present ensemps ab los pregamins e altres
coses que el1 sia tengut dar segons lo dit pacte. E si pei ventura per vos
les dites coses no son de fet complides, de fet e acabament e perfeccio
aduytes segons que tengut e obligat, axi aquells dos rnapamundis que
havets ja acabats en los quals ha defaliiment e falta, segons lo pacte e la
mostra com squells que havets per fer haiats satisfet e obra ab acaba-ment
feta axi mm es apparellat lo dit Baltesar de fer so que sia tengut
per raho del dit pacte, axi empero que abans del liurament de la dita
mostra, vos, dant a ell bona seguretat e femanca de restituhir e tornar
la dita mostra e de acabar los dits dos mapamundis e estar a satisfaccio
de la falta dels dos primers axi com es convengut. E si per ventura les
dites coses son per vos dit mestre Francesch denegades fer e diletades,
so que no creu lo dit Baitesar, protesta contra vos e bens vostres en que
sien hauts e havedors, de la falta dels dits dos mapamundis ja fets com
deis altres qlii -0- per fer, p&e ~n v i n a e~q$c~r ver rerien trenr;u&c,
penes en lo dit pacte contengudes de tots dans, dampnatges, messions e
altres interessers aquells haver vos e bens vostres hon que sien hauts
e havedors e de haver recorrs al senyor rey aqui de vos f q a justicia e
fasa complir e tenir los dits pactes e avinences. E per co que per vos
ignorancia no y puscha esser atllegada e que apparegua en sdevenidsr,
requer vos en, notztrí, qui present sots, que'n fasats carta publica".
A. H. P. B.; Notari, GuilleIm Donadeu; 22 maq1399-24 febrer 1402, fol. 37 v.
Núm. 8 (1962) 353